Apunts i batalletes del perkele Perkele's notes and Stories

I have two sons, I have planted quite many trees, could I count this blog as a book? Probably not, but I was always tempted to write one. My excuse is that because my current lifestyle does not allow me to write that book, in the meantime I have decided to start this blog. Whenever I feel like or get inspired I will post here some personal notes, anecdotes, thoughts and experiences, mostly my own, but someone else’s too, with no other aim than to share some stories (new and old) with whoever wants to and has the patience to go through them. I will try to make long stories short, but sorry, I may come with a long snore from time to time.

I am not intending to write anything too committed, deep or transcendent. The aim is to remember, to think, and to tell about experiences in sports, football (soccer) and scuba diving in particular, travel, gastronomy, history, photography, music, reading, cinema, my business, my career and other that may flow from the keypad.

This blog is also an attempt at keeping in touch with the good friends that I left on the other side of the Atlantic.

For those who do not know me or those that do not know it, Perkele is one of the nicks I have gathered during my life and that is still being used by my friends of Penya Wembley. I was deservedly tagged when I got back to Catalonia cursing in Finnish after living for nine great months in Finland. To carry such a nick is quite shocking to a Finn (it might be a subject for a future post), but luckily they do not know it and I don’t think there will be that many Finns that get to know the existence of this blog.

I hope that you enjoy your time reading any of my posts and that you will help me to improve them with your inputs and comments.

Joan Andreu

By the way, the featured picture of this post was made by my elder son Pere at the Grand Canyon, one of the most impressive places I have ever been to.

Animacions i cançons de l’afició de Boca Juniors a la Bombonera durant el partit de la Superlliga Argentina contra Defensa y Justicia a l’abril de 2018

Performance and songs of the Boca Juniros supporters at la Bombonera during the Superliga Argentina match vs Defensa y Justicia in April 2018

Halloween night, decorations and Trick-or-trick action in Bethesda, Maryland, USA

Nit de Halloween, decoracions i escenes de Trick-or-trick a Bethesda, Maryland, Estats Units

Tinc dos fills, he plantat força arbres, aquest blog val per un llibre? Probablement no, però sempre he estat temptat d’escriure’n un. La meva excusa és que com que de moment el meu ritme de vida no m’ho permet, mentrestant he decidit que quan m’inspiri i em vingui de gust publicaré aquí apunts, anècdotes, reflexions i experiències personals viscudes i algunes escoltades, sense cap més pretensió que compartir unes “batalletes”  amb qui vulgui i tingui la paciència de llegir-les. Miraré que siguin publicacions breus, però no descarto amenaçar amb algun “tostón” de tant en tant.

La intenció inicial no és escriure res massa transcendent, compromès ni profund sinó reflexionar, recordar i explicar experiències viscudes en àmbits com el de l’esport, particularment del futbol i del submarinisme, els viatges, la gastronomia, la història, la fotografia, la música, la lectura, el cinema, el meu negoci, la meva professió i d’altres que vagin rajant del teclat.

És també un intent, veurem si reeixit, de seguir en contacte amb els bons amics que he deixat a l’altre costat de l’Atlàntic.

Pels que no em coneguin i pels que em coneguin i no ho sàpiguen, Perkele és un dels nicks que he col·leccionat durant la meva vida i que encara és vigent  entre els amics de la Penya Wembley. Vaig ser merescudament “agraciat” amb aquest àlies quan vaig tornar a Catalunya jurant en finès després de viure uns nou mesos fantàstics a Finlàndia. Per un finlandès és aberrant ostentar un sobrenom com aquest (podria ser un tema per un futur post), però per sort ells no ho saben ni crec que n’hi hagi gaires que arribin a conèixer l’existència d’aquest blog.

Espero que els que us hi endinseu en fruïu i que m’ajudeu a millorar-ho amb les vostres aportacions i comentaris.

Joan Andreu

Per cert, la fotografia de la capçalera me la va fer en Pere, el meu fill gran, al Grand Canyon, un dels indrets on he estat que més m’han impressionat.