Halloween a Bethesda i l’etern debat entre castanyes i carbasses a Catalunya

 

Aquest any, com cada any a Catalunya, suposo que hi haurà hagut el tradicional debat anual de si la nit del 31 d’octubre s’ha de celebrar la Castanyada o Halloween o la Castalloween o si enviem les festes i les tradicions a fer punyetes. I això pocs dies després del tradicional i apassionat debat del canvi d’horari que els inconscients buròcrates de la UE s’estan plantejant d’arrabassar-nos l’any vinent. Setmana fantàstica a Catalunya on s’ha pogut practicar un dels nostres esports favorits: Rondinar, discutir i rebregar-nos sobre els tòpics.

Però s’ha de viure als Estats Units per entendre què és el Halloween aquí i que per més que ens hi escarrassem o no, a Catalunya només en tindrem una còpia light respecte l’autèntica.

Just després de Cap d’Any i de la Superbowl, que aquí també s’ha de comptar com a celebració, Halloween als Estats Units és la festa que es celebra amb més passió i amb més participació de gran part de la societat nord-americana. Grans, petits (sobretot) i joves, de tots els estats i de totes les tendències polítiques i creences religioses hi prenen part d’alguna manera.

Casa decorada per Halloween a Behtesda
Casa decorada per Halloween a Behtesda

És cert que la ben engreixada maquinària comercial americana funciona a tot drap amb Halloween, per què és una excusa perfecta per vendre i per consumir tot tipus de productes i serveis i proposar tot tipus d’ofertes. És un caramel per a qualsevol professional del marketing. Una vegada acabada la campanya del Back to School a finals d’agost, comença la de Halloween a tot arreu i els veïns comencen a decorar les cases, escales i jardins amb tot tipus d’artefactes i a comprar-se o fer-se les disfresses. És una de les millors campanyes, per què és la celebració més transversal als USA juntament amb el Cap d’Any, la Superbowl, 4th of July, Valentines i Thanksgiving i una de les més participatives. Després d’haver perdut amb el temps tota la càrrega espiritual dels seus orígens, és política i religiosament correcta i neutra i es pot celebrar i explicar a totes les escoles, arribant a quasi totes les llars del país.

Cupcakes de Halloween al Georgetown Cupcakes
Cupcakes de Halloween al Georgetown Cupcakes

Hi ha un factor homologable al nostre Sant Jordi que ajuda a què aquesta celebració es mantingui ferma als Estats Units i és que el dia 1 de novembre no és festiu, per la qual cosa tothom es queda a casa i una festa pensada per fer-se al veïnat té el veïnat ple.

Però hi ha un element generalitzat que fa que la celebració sigui tan especial: La passió per Halloween. La gent ho porta a dins, la senten molt seva, ho han viscut generacions d’americans des de que la tradició es va importar d’Irlanda amb l’arribada massiva dels immigrants d’aquest país el segle dinou. Són impressionants els muntatges que fan alguns veïns a les seves cases, no només en creatives i laborioses decoracions sinó en la posta en escena actuant durant la nit del 31 d’octubre i oferint tot tipus de refrigeris i dolços als que visiten casa seva.

Casa decorada de Haunted Safari a Bethesda
Casa decorada de Haunted Safari a Bethesda

La gent també dedica molt de temps a triar o a elaborar la seva disfressa. S’ha de tenir en compte que pels americans Halloween és també en part el seu carnestoltes, el dia en què tots tenen l’excusa per disfressar-se i sortir de festa emparant-se en l’anonimat. El dia 31 els nens porten les seves disfresses a l’escola, fan una desfilada al voltant de l’edifici i les aules s’obren als pares cap al final de la jornada escolar per tal que assisteixin a la festa de Halloween que es celebra a cada classe.  Això em sembla que us sonarà familiar.

Jo m’ho passo molt bé a la part més autèntica de la celebració acompanyant els meus fills i als seus amics a la seva ronda de trick-or-treat pel barri i observant els grups que van a les cases,  els muntatges dels veïns, el què ofereixen al treat, les disfresses i el molt bon ambient dels carrers. Pràcticament no hi ha cases que no estiguin decorades. Algunes es limiten a tenir una o dues carabasses a la porta, depèn molt de si la zona és més o menys de pas, però d’altres s’ho treballen molt creant autèntics i originals escenaris de terror als seus jardins i on a vegades s’incorporen ells mateixos i membres de les seves famílies com a actors, atraient a totes les criatures del veïnat i als grans també: Cases encantades, cementiris, matances de Texas, Elm Street, Poltergeist…Hi ha cases i carrers on el Halloween no està només enfocat als nens sinó també als adults, amb una oferta diferent i més diversificada de begudes i “gominoles”.

Casa decorada per Halloween a Bethesda
Casa decorada per Halloween a Bethesda

Viure en un típic barri americà de cases individuals reforça molt l’esperit de Halloween, ja que no és el mateix decorar una escala o unes finestres que un jardí, ni anar de casa en casa que de porta en porta a una escala de veïns.

Els majors d’edat sense nens ho celebren a festes particulars, bars i discoteques disfressats i en un ambient que recorda molt les nits del nostre carnestoltes.

La passió unida a d’altres característiques tan arrelades en aquesta societat com són la competitivitat, l’afany de protagonisme i la desinhibició fan del Halloween americà un producte molt difícil de reproduir en tota la seva autenticitat en d’altres ecosistemes. Per més que ens hi escarrassem, ens quedarem amb la part superficial, amb la crosta, en un segon carnestoltes gòtic, influït pel que veiem a les pel·lícules i el què ens vulguin vendre, però que no ho podrem sentir ni reproduir com ho fan els americans, almenys per unes quantes generacions. Importem la carcassa, però no l’esperit. Porto tres Halloweens americans i mentre els meus fills ja ho viuen com a seu, jo ho frueixo com a un espectador privilegiat que té la sort d’estar dins del terreny de joc, però que no toca la pilota, em diverteixo però no m’hi identifico.

La nostra modesta decoració de Halloween a casa nostra
La modesta decoració de Halloween a casa nostra

En un món tan globalitzat i interconnectat dominat per molts continguts nord-americans, el desembarcament de Halloween a Catalunya i a la resta del planeta i la seva “agressió” a la nostra Castanyada era inevitable. Recordo que de petit ja veia pel·lícules on per les mateixes dates de Tots Sants els nens americans s’ho passaven pipa disfressant-se i anant a recollir caramels i dolços per les cases mentre que jo m’havia de conformar a escalfar-me les mans amb unes castanyes calentes, encara feia fred, que no m’agradaven i exercir la sinistra recerca d’uns panellets que no m’agradaven gens pels racons de casa on suposadament les ànimes dels morts de la família els havien deixat durant la nit si havíem pregat per a elles. That was creepy man!  …no, definitivament només m’agradava que el dia 1 no s’anava a escola i depenent de l’any teníem un bon pont, i això que no recordo que els meus pares em fessin anar de cementiris.

Panellets castanyes torrades i garnatxa de l'Hostal Nou
Panellets, castanyes torrades i garnatxa de l’Hostal Nou

La veritat és que si Halloween i la Castanyada han de competir per un espai a la mateixa data, a nivell de glamur no hi ha color. Als nens i joves els has de gairebé obligar a celebrar la Castanyada, el Halloween no, i aquesta és la clau. Sant Joan, Sant Jordi, el Carnestoltes (amb algunes influències brasileres) es mantenen forts per què tenen glamur i no tenen una competència directa més potent en coincidència de dates. Sant Jordi té més força i és més glamurós que Sant Valentí, però en caure en dates diferents i distants rivalitzen poc i als catalans ens fa molt il·lusió quan veiem que la nostra celebració de Sant Jordi es va adoptant en d’altres països i cultures, mentre que ens emprenya molt que ens influeixin amb les de fora.

Sempre he estat partidari de mantenir les tradicions autòctones, però d’una manera natural, per fruir-les, no per patir-les. Mentre hem viscut a Catalunya, a casa nostra sempre hem celebrat la Castanyada menjant castanyes torrades i panellets (bé, jo només torrava les castanyes), però deixant de banda el tema dels morts. A l’Hostal Nou, el nostre negoci de turisme rural, torràvem castanyes a la llar de foc i les oferíem amb moscatell, garnatxa o ratafia casolana i panellets als hostes, cosa que agraïen i en part esperaven d’un establiment com el nostre de la Catalunya profunda. Però els nens ja es disfressaven de Halloween i tampoc em semblava malament.  Al final, les tradicions s’han anat mantenint en el temps per imposició o per popularitat i a vegades s’han hagut de sotmetre a un mestissatge amb propostes invasores més atractives per sobreviure. Si no pots amb l’enemic, uneix-t’hi. A la nostra societat imposar tradicions cada vegada serà menys una opció i crec que a casa nostra les castanyes, els panellets el moniatos i les Jack-o’-lantern (les carbasses) hauran de trobar espais de convivència i que les noves generacions catalanes acabaran celebrant el Castalloween, combinant tradició i esperit amb la diversió. De fet, això ja està passant de fa un temps a unes quantes llars.

Torrant Castanyes a l'Hostal Nou
Torrant Castanyes a l’Hostal Nou

Jo crec que respectar tradicions, que no imposar-les, no ha d’estar renyit amb adoptar també altres opcions més atractives, encara que vinguin de fora i amb una potent càrrega comercial. Halloween és divertit i anima una època de l’any que a casa nostra tradicionalment ha estat més aviat depriment. És molt saludable tenir nous motius per passar-s’ho bé amb els amics, en família, en parella o sol de voyeur mirant com es disfressa el personal tot assaborint, si t’agraden i la dieta t’ho permet, unes castanyes torrades, uns panellets i degustant un got de moscatell.

Happy Halloween i veniu als Estats Units si voleu experimentar-ne i fruir la versió autèntica, val la pena.

Collita del Trick or treat dels meus fills aquest any
Collita del Trick or treat dels meus fills aquest any

 

If you want to share / Si voleu compartir:
RSS
Follow by Email
Facebook
Google+
Twitter
Whatsapp

2 Replies to “Halloween a Bethesda i l’etern debat entre castanyes i carbasses a Catalunya”

  1. M’ha sorprès molt tot el muntatge i la decoració de les cases, no en tenia ni idea. Crec que es molt més divertit el Halloween i que per això es va introduint cada vegada més però que això no impideix que també fem la castanyada o bé trencada de pinyons com es fa a Eivissa.
    Gràcies per compartir-ho! Una abraçada!

    1. Moltes gràcies pel teu apunt Núria.
      A mi també em va sorprendre i molt positivament quan vam arribar. Viure-ho aquí canvia força la perspectiva que tenim de Halloween a casa nostra.
      Estic totalment d’acord en què seguim fent la castanyada i la trencada de pinyons a Eivissa. Nosaltres quan tornem la tornarem a fer. Les tradicions són un element important de la identitat de cada poble, però conservar-les, seguir-les, adoptar-ne de noves o combinar-les és una opció personal.
      Per mi, com més coses celebrem i més excuses per fer coses amb la família i els amics, millor. Una abraçada i records!

Leave a Reply to Joan Andreu Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.