Perkele’s Blog

I have two sons, I have planted quite many trees, could I count this blog as a book? Probably not, but I was always tempted to write one. My excuse is that because my current lifestyle does not allow me to write that book, in the meantime I have decided to start this blog. Whenever I feel like or get inspired I will post here some personal notes, anecdotes, thoughts and experiences, mostly my own, but someone else’s too, with no other aim than to share some stories (new and old) with whoever wants to and has the patience to go through them. I will try to make long stories short, but sorry, I may come with a long snore from time to time.

Reading and coffee at the Hostal Nou de Crespià

I am not intending to write anything too committed, deep or transcendent. The aim is to remember, to think, and to tell about experiences in sports, football (soccer) and scuba diving in particular, travel, gastronomy, history, photography, music, reading, cinema, my business, my career and other that may flow from the keypad.

This blog is also an attempt at keeping in touch with the good friends that I left on the other side of the Atlantic.

Samarreta Barça 2008 2009 Perkele
My nick Perkele on the second 2008-2009 FC Barcelona jersey

For those who do not know me or those that do not know it, Perkele is one of the nicks I have gathered during my life and that is still being used by my friends of Penya Wembley. I was deservedly tagged when I got back to Catalonia cursing in Finnish after living for nine great months in Finland. To carry such a nick is quite shocking to a Finn (it might be a subject for a future post), but luckily they do not know it and I don’t think there will be that many Finns that get to know the existence of this blog.

I hope that you enjoy your time reading any of my posts and that you will help me to improve them with your inputs and comments.

Joan Andreu

By the way, the featured picture of this post was made by my elder son Pere at the Grand Canyon, one of the most impressive places I have ever been to.

Blog

Badwater Basin, un indret inhòspit, d’un altre món

Death Valley és un dels indrets que he visitat més singulars i que més m’han impressionat, no només pel caràcter inhòspit que fa honor al seu nom, sinó també pels fenòmens que exposa i que només es poden donar en unes condicions extremes com les seves. També cal dir que és on més calor he …

If you want to share / Si voleu compartir:
RSS
Follow by Email
Facebook

Google+

Twitter

Whatsapp

Dale, dale, dale-dale BO!

Aquest cap de setmana comença la final a dos partits (dissabtes 10 i 24 de novembre) de la Copa Libertadores. Serà la darrera en aquest format, les properes ja seran, per fi, a partit únic. És un esdeveniment que normalment passa desapercebut a la majoria de gent i a molts aficionats al futbol de fora …

If you want to share / Si voleu compartir:
RSS
Follow by Email
Facebook

Google+

Twitter

Whatsapp

Halloween a Bethesda i l’etern debat entre castanyes i carbasses a Catalunya

  Aquest any, com cada any a Catalunya, suposo que hi haurà hagut el tradicional debat anual de si la nit del 31 d’octubre s’ha de celebrar la Castanyada o Halloween o la Castalloween o si enviem les festes i les tradicions a fer punyetes. I això pocs dies després del tradicional i apassionat debat …

If you want to share / Si voleu compartir:
RSS
Follow by Email
Facebook

Google+

Twitter

Whatsapp

Vlog

La meva caminada del pàrquing fins al mar de sal de Badwater Basin, Death Valley
My walk from the parking lot to the salty pool of Badwatwr Basin, Death Valley

Animacions i cançons de l’afició de Boca Juniors a la Bombonera durant el partit de la Superlliga Argentina contra Defensa y Justicia a l’abril de 2018

Performance and songs of the Boca Juniros supporters at la Bombonera during the Superliga Argentina match vs Defensa y Justicia in April 2018

 

Halloween night, decorations and Trick-or-trick action in Bethesda, Maryland, USA

Nit de Halloween, decoracions i escenes de Trick-or-trick a Bethesda, Maryland, Estats Units

 

 

Les meves imatges / My pictures

El Blog del Perkele

Tinc dos fills, he plantat força arbres, aquest blog val per un llibre? Probablement no, però sempre he estat temptat d’escriure’n un. La meva excusa és que com que de moment el meu ritme de vida no m’ho permet, mentrestant he decidit que quan m’inspiri i em vingui de gust publicaré aquí apunts, anècdotes, reflexions i experiències personals viscudes i algunes escoltades, sense cap més pretensió que compartir unes “batalletes”  amb qui vulgui i tingui la paciència de llegir-les. Miraré que siguin publicacions breus, però no descarto amenaçar amb algun “tostón” de tant en tant.

Lectura i cafè  a l’Hostal Nou de Crespià

La intenció inicial no és escriure res massa transcendent, compromès ni profund sinó reflexionar, recordar i explicar experiències viscudes en àmbits com el de l’esport, particularment del futbol i del submarinisme, els viatges, la gastronomia, la història, la fotografia, la música, la lectura, el cinema, el meu negoci, la meva professió i d’altres que vagin rajant del teclat.

És també un intent, veurem si reeixit, de seguir en contacte amb els bons amics que he deixat a l’altre costat de l’Atlàntic.

Samarreta Barça 2008 2009 Perkele
Samarreta del Barça de la temporada 2008 2009 amb el meu nick Perkele.

Pels que no em coneguin i pels que em coneguin i no ho sàpiguen, Perkele és un dels nicks que he col·leccionat durant la meva vida i que encara és vigent  entre els amics de la Penya Wembley. Vaig ser merescudament “agraciat” amb aquest àlies quan vaig tornar a Catalunya jurant en finès després de viure uns nou mesos fantàstics a Finlàndia. Per un finlandès és aberrant ostentar un sobrenom com aquest (podria ser un tema per un futur post), però per sort ells no ho saben ni crec que n’hi hagi gaires que arribin a conèixer l’existència d’aquest blog.

Espero que els que us hi endinseu en fruïu i que m’ajudeu a millorar-ho amb les vostres aportacions i comentaris.

Joan Andreu

Per cert, la fotografia de la capçalera me la va fer en Pere, el meu fill gran, al Grand Canyon, un dels indrets on he estat que més m’han impressionat.