Badwater Basin, un indret inhòspit, d’un altre món

Badwater basin el mar de sal

Death Valley és un dels indrets que he visitat més singulars i que més m’han impressionat, no només pel caràcter inhòspit que fa honor al seu nom, sinó també pels fenòmens que exposa i que només es poden donar en unes condicions extremes com les seves. També cal dir que és on més calor he passat mai, suportant estoicament uns sufocants 46ºC, uns deu graus per sota del rècord mundial de 56,7ºC que ostenta des del 1913.

Rètol d’entrada al Death Valley
Zabriskie Point, Death Valley
Zabriskie Point, Death Valley

Hi vam anar a l’estiu durant un apassionant viatge per Califòrnia. Probablement no és la millor època per visitar el lloc més càlid de Nord-Amèrica, però si mai feu una ruta per Califòrnia o Nevada és un lloc obligat de visita sigui l’època de l’any que sigui. Això sí, porteu protecció solar, barret o gorra, força aigua i reviseu l’aire condicionat del cotxe abans d’anar-hi. A efectes pràctics, per evitar una mica la calor i una exposició perllongada al sol, és recomanable visitar-lo d’hora pel matí o al capvespre, cosa que nosaltres no vam poder fer i en ple estiu per timings del viatge.

Mesquite Flat Dunes, Death Valley

Localitzat al desert de Mojave, a Califòrnia, prop del límit amb Nevada, la vall presenta diferents punts d’interès geològic i paisatgístic i Badwater Basin n’és un dels més singulars i surrealistes.

Artist's Pallette a Death Valley
Artist’s Pallette, Death Valley

Les planes de sal cobreixen unes dues-centes milles quadrades de superfície, sense vida aparent, encara que n’hi ha, enmig de muntanyes desèrtiques. De fet sembla com si fos una concentració de neu i gel al mig del desert.

El mar de sal del Badwater Basin a Death Valley

És el punt més baix d’Amèrica del Nord, 86 metres per sota del nivell del mar. Curiosament, només està a unes 85 milles de distància del punt més alt dels quaranta-vuit estats contigus dels Estats Units, el Mount Whitney de 4.421 metres d’alçada.

Rètol de l'alaçada sota el nivell del mar del Badwater Basin a Death Valley
Rètol de l’alaçada sota nivell del mar del Badwater Basin a Death Valley
Rètol indicant el nivell del mar al Badwater Basin a Death Valley
Rètol indicant el nivell del mar al Badwater Basin, Death Valley

La sal de Badwater Basin prové del sistema de drenatge de més de nou mil milles quadrades de Death Valley que recull les aigües de pluja provinents de cims distants i les arrossega fins al punt més baix. Les aigües al seu pas dissolen els minerals de les roques i arriben als punts més baixos on formen estanys temporals. El clima sec de Death Valley evapora ràpidament l’aigua fent que els minerals es concentrin fins només quedar-ne les sals. Després de milers d’anys de repetir-se el procés, s’ha format una extensa plana de sal  i un paisatge inhòspit, fascinant, propi d’un altre planeta.

El mar de sal del Badwater Basin a Death Valley
El mar de sal del Badwater Basin, Death Valley

El terreny és cobert per una crosta de sal rugosa, amb les típiques cicatrius de la sequera, per la que no és massa recomanable passejar-s’hi, ja que sota la capa blanca s’amaga un terra fangós i inestable. A alguns punts, hi queden alguns residuals bassals d’aigua molt salada, més escassos i petits a l’estiu, si és que en queden.

Un dels bassals d'aigua salada a Badwater Basin
Un dels bassals d’aigua salada a Badwater Basin al mes d’agost
La crosta de sal del Badwater Basin a Death Valley
La crosta de sal del Badwater Basin, Death Valley
La sal de Badwater Basin

Diu la llegenda que el nom de Badwater prové de l’experiència viscuda per un dels primers viatgers en travessar la zona quan la seva mula es va negar a veure d’un bassal d’aigua pel seu altíssim contingut de sal.

L’accés al mar blanc es fa per un camí de sal compactada d’uns tres kilòmetres de llarg des del pàrquing que fa tot l’efecte de ser una pista de gel. És una caminada en pla i fàcil però que, almenys a l’estiu i al migdia, es pot fer llarga per la calor, sobretot a la tornada. Però val la pena per veure un espectacle fantàstic de la natura a un lloc únic del planeta, superar un petit repte i viure una experiència poc corrent.

Camí cap al centre del Badwater Basin a Death Valley
Camí cap al centre del Badwater Basin a Death Valley

El passeig fins a la gran crosta de sal dona temps per pensar i per viure diferents sensacions. La perspectiva llunyana i les ombres de la gent que avança pel camí fan venir a la memòria els traços de les vinyetes d’en Máximo.

Gent al camí cap al centre del Badwater Basin a Death Valley

Les expressions i colors de les cares dels personatges anònims amb les que et vas creuant canvien molt depenent de si van o tornen, de si fa estona que caminen o tot just comencen, si són més grans o més petits, si van més ben o més mal equipats….i la sensació de no avançar gens mentre tornes, amb un pàrquing llunyà i invisible li posa una mica de… sal a l’experiència.

Camí de tornada del mar de sal del Badwater Basin a Death Valley
Camí de tornada del mar de sal al pàrquing del Badwater Basin a Death Valley

L’arribada al mar de sal és equiparable a l’arribada a un cim, amb la recompensa per l’esforç fet d’unes vistes i un paisatge magnífic alhora que desolador, solitari, silenciós, únic i imponent. Probablement la sensació més propera a estar en un medi extraterrestre. Si podeu, no us ho perdeu.

En Joan al mar de sal del Badwater Basin a Death Valley
En Joan al mar de sal del Badwater Basin, Death Valley
El mar de sal del Badwater Basin a Death Valley
El mar de sal del Badwater Basin a Death Valley

Com a cloenda, aquest és el video de la meva anada i tornada entre el pàrquing i l’estany salat. Va bé veure’l acompanyat d’un got d’aigua…

Video de la caminada del pàrquing a l’estany de sal

If you want to share / Si voleu compartir:
RSS
Follow by Email
Facebook
Google+
Twitter
Whatsapp

Dale, dale, dale-dale BO!

La Bombonera, Buenos Aires

Aquest cap de setmana comença la final a dos partits (dissabtes 10 i 24 de novembre) de la Copa Libertadores. Serà la darrera en aquest format, les properes ja seran, per fi, a partit únic.

És un esdeveniment que normalment passa desapercebut a la majoria de gent i a molts aficionats al futbol de fora de l’Amèrica del Sud, però aquest any és diferent. Es dona per primera vegada una de les grans finals internacionals més esperades per motius de rivalitat que hi pugui haver al món: Boca-River, els dos arxi-rivals de Buenos Aires. Comparable a una final Barça – Madrid a la Champions League, però amb molt més soroll i amb molt més dramatisme, terrenys on els Argentins són imbatibles. “El fin del Mundo”, “La madre de todas las finales”, “La final de finales”….. Continue reading “Dale, dale, dale-dale BO!”

If you want to share / Si voleu compartir:
RSS
Follow by Email
Facebook

Google+

Twitter

Whatsapp

Halloween a Bethesda i l’etern debat entre castanyes i carbasses a Catalunya

Jack O'Lanterns in Bethesda

 

Aquest any, com cada any a Catalunya, suposo que hi haurà hagut el tradicional debat anual de si la nit del 31 d’octubre s’ha de celebrar la Castanyada o Halloween o la Castalloween o si enviem les festes i les tradicions a fer punyetes. I això pocs dies després del tradicional i apassionat debat del canvi d’horari que els inconscients buròcrates de la UE s’estan plantejant d’arrabassar-nos l’any vinent. Setmana fantàstica a Catalunya on s’ha pogut practicar un dels nostres esports favorits: Rondinar, discutir i rebregar-nos sobre els tòpics.

Però s’ha de viure als Estats Units per entendre què és el Halloween aquí i que per més que ens hi escarrassem o no, a Catalunya només en tindrem una còpia light respecte l’autèntica.

Continue reading “Halloween a Bethesda i l’etern debat entre castanyes i carbasses a Catalunya”

If you want to share / Si voleu compartir:
RSS
Follow by Email
Facebook

Google+

Twitter

Whatsapp

Johnny Marr in concert 10 / 17 / 2018 The Fillmore Silver Spring, Maryland Call The Comet Tour 2018

Johnny Marr and James Doviak at the Fillmore Silver Spring

Johnny Marr at The Fillmore
Johnny Marr at The Fillmore, photo by Joan Andreu

In few words: A magic evening, one of the best concerts my wife Elena and I have ever been to (and we have been to quite many great ones). Amazing music, wonderful guitar show, great atmosphere, Johnny Marr at his best engagingly interacting with the audience and surrounded by a magnificent band. Jack Mitchell (drums), Iwan Gronow (bass) and James Doviak (guitar) are the perfect mix.

Continue reading “Johnny Marr in concert 10 / 17 / 2018 The Fillmore Silver Spring, Maryland Call The Comet Tour 2018”

If you want to share / Si voleu compartir:
RSS
Follow by Email
Facebook

Google+

Twitter

Whatsapp