Dale, dale, dale-dale BO!

Aquest cap de setmana comença la final a dos partits (dissabtes 10 i 24 de novembre) de la Copa Libertadores. Serà la darrera en aquest format, les properes ja seran, per fi, a partit únic.

És un esdeveniment que normalment passa desapercebut a la majoria de gent i a molts aficionats al futbol de fora de l’Amèrica del Sud, però aquest any és diferent. Es dona per primera vegada una de les grans finals internacionals més esperades per motius de rivalitat que hi pugui haver al món: Boca-River, els dos arxi-rivals de Buenos Aires. Comparable a una final Barça – Madrid a la Champions League, però amb molt més soroll i amb molt més dramatisme, terrenys on els Argentins són imbatibles. “El fin del Mundo”, “La madre de todas las finales”, “La final de finales”…..Per a la gran majoria d’argentins no hi ha res més important que el futbol, cosa que s’ha fet i es fa servir moltes vegades per intentar tapar i distreure al poble de les permanents crisis tant en època de dictadura com de democràcia d’un país meravellós i d’una gent magnífica que es mou com ningú en la inestabilitat.  També és una catapulta cap a la carrera política, com ho demostra el fet que l’actual president electe d’Argentina Mauricio Macri ho sigui gràcies a haver estat el màxim dirigent de Boca durant 13 anys.

Pintada dedicada a Macri al centre de Buenos Aires
Pintada dedicada a Macri al centre de Buenos Aires

Aviso des d’un principi: Espero equivocar-me, però no espereu dos grans partits de futbol des d’un punt de vista de l’espectacularitat del joc. Les grans finals poques vegades ho són i les més esperades encara menys, excepte que les jugui un tal Leo Messi, tot i que inclús ell va jugar una insípida final de mundial. Però a més a més, al futbol argentí actual totes les grans estrelles, segones, terceres i quartes espases juguen a Europa i uns quants a la Xina i als Estats Units. Com a malalt incurable de futbol he vist força partits de les competicions domèstiques argentines i la veritat és que des d’un aspecte estrictament futbolístic la majoria no valen la pena. Però no hi ha enlloc al món on el futbol es visqui amb tanta passió i exageració com a l’Argentina, on s’ha arribat a fundar una església que idolatra a l’heroi futbolístic nacional. L’espectacle no està al camp, està a la grada, en la gent. Inclús si hom no pot anar al camp, pot viure la passió a través de la incontinència verbal dels esverats però entranyables  locutors televisius.

Barras Bravas a la Bombonera
Barras Bravas a la Bombonera al partit contra Defensa y Justicia

Les millors grades d’animació estan als estadis argentins. El públic no para de cantar i saltar abans, durant i després del partit. Són grans mestres i creadors inesgotables de cançons i himnes de suport als seus equips que s’acaben exportant a altres països i aficions.

Malauradament,  al país de l’exageració la passió acaba moltes vegades degenerant en violència als estadis i als seus voltants. A les barras bravas hi ha autèntics delinqüents que s’emparen en la massa, el kaos i el soroll. És molt perillós ficar-s’hi si no ets del grup i els excessos han portat a prohibir que les aficions puguin anar a animar a camp contrari. És vergonyós que s’hagi d’arribar a aquests extrems i també una llàstima perquè es perd  la sana possibilitat de socialitzar amb l’afició rival i de veure els seguidors del dos equips competint en animació.

El tema és tan seriós que inclús a aquesta final de la Libertadores, una competició internacional, no es permetran aficions visitants als estadis. Veurem que passa l’any vinent quan es jugui a partit únic a Santiago de Xile.

De les diferents vagades que he anat a l’Argentina he tingut la sort de poder assistir a dos partits i els dos a un dels temples del futbol , o gairebé relíquia,  com és la Bombonera. Ergo, entre altres raons, soc de Boca.

A les portes de la Bombonera
A les portes de la Bombonera

El meu primer partit a la Bombonera va ser el juliol de l’any 93. Un partit de semifinals de la Copa de Oro contra el Sao Paulo . Era a Buenos Aires per un viatge de feina amb uns companys. Dos de nosaltres vam decidir anar al partit i a tothom que li dèiem ens responia que si estàvem bojos, que no hi anéssim o que no ho féssim sols, que era molt perillós. Certament el barri de Boca és un barri on s’ha d’anar en compte i encara més en aquella època en què Buenos Aires estava empaperada amb publicitat de la marca de xampany de l‘ínclit president Menem (quants presidents a l’Argentina no han estat ínclits……).

Entrades La Bombonera Boca Sao Paulo jul 1993
Entrades a La Bombonera de la semi final de la Copa de Oro entre Boca Juniors i el Sao Paulo, juliol de 1993
Entrades a La Bombonera de la semi final de la Copa de Oro entre Boca Juniors i el Sao Paulo, juliol de 1993

La veritat és que al final tot va anar bé, però també és cert que mentre caminàvem cap a l’estadi ens hauria agradat portar unes bones grenyes per passar desapercebuts i no fer tanta pinta de guiris , i per aquells temps no em faltaven cabells…el taxista no es va voler acostar gens al camp, ens va deixar tirats i vam fer un kilòmetre o més a peu per territori suposadament hostil passant fins a tres controls policials amb tot tipus de registres exhaustius i rebent savis consells dels agents abans d’arribar a la Bombonera. Una vegada allà i quan ja anàvem a buscar els nostres seients a la grada se’ns van acostar un parell d’individus que es feien passar per empleats del club i que ens volien estafar dient-nos que les entrades no servien perquè els faltava el tros que ens van tatxar a l’entrada. No ens vam deixar enredar i vam poder gaudir del partit i dels salts d’unes barras farcides de personatges embogits mig despullats a  2ºC de temperatura dalt d’unes grades força altes, molt inclinades, poc protegides i perilloses. Em va impactar la quantitat de policies armats amb fusells que hi havia al camp i el rètol que hi havia al fossat que envoltava el terreny de joc “no cruce, cuide su vida” . No vaig poder evitar relacionar una cosa amb l’altra.

Bombonera 1993 Rètol Cuide su vida del fossat del camp
Bombonera 1993 Rètol Cuide su vida del fossat del camp

La meva segona visita a la Bombonera va ser aquest any a un partit de la Superliga Argentina contra Defensa y Justicia. Va ser més segura  però molt menys autèntica, més turística. Ara organitzen anades a l’estadi per a turistes. M’imagino que el procés deu ser semblant al dels turistes que porten a veure les curses de braus Espanya. Et porten amb un mini-bus fins a un restaurant, et fan veure i menjar mentre et fan algunes demostracions de cançons i crits de suport a l’equip i et fan entrar a l’estadi utilitzant els abonaments de socis que d’aquesta manera s’han muntat  el seu propi seient lliure. No vaig preguntar massa, perquè no semblava un negoci massa regulat.

L'abonament per entrar a la Bombonera
Abonament que em van deixar com a entrada per al partit de Boca contra Defensa y Justicia

Al grup, la gran majoria de guiris eren anglesos amb els que vaig compartir batalletes, opinions i coneixements futbolístics. Molts eren de la meva edat, així que ens ho vam passar molt bé parlant de l’actualitat futbolística i de les velles glòries del futbol anglès.

La manera d’entrar va ser diferent de fa 25 anys, però l’ambient era el mateix i l’estadi igual de rònec amb algun maquillatge i sense fossat. Però que no canviï, la Bombonera és patrimoni universal del futbol!!

Bombonera vista general
La Bombonera al partit contra Defensa y Justicia

Una de les raons de pes per les que soc de Boca és per la mística d’aquest equip, el més popular de l’hemisferi sud, l’equip del poble, del Boca y Perón un solo corzón”, de Maradona (el Déu d’Argentina). No m’identifico ni amb Perón ni amb Maradona (amb el jugadoràs que va ser sí, però amb el personatge que ha acabat sent, ni parlar-ne), però Boca, com el Barça, també és més que un club  i suposo que aquest factor genera una fascinació difícil de resistir per a un culé.

Autògraf amb dedicatòria de Maradona 1983
Autògraf amb dedicatòria de Maradona 1983

Per acabar de carregar-me de raons, si a l’anterior argument li afegim que Boca va guanyar una final Intercontinental als Galácticos del Real Madrid l’any 2000 , essent el darrer equip en guanyar-li una final internacional als blancs fins que aquest estiu els va guanyar l’Atlético a la Supercopa d’Europa….són faves comptades.

Un bon argument pels culés per anar a favor de Boca a la final de la Libertadores és que qui guanyi jugarà el Mundial de Clubs, i qui millor històricament per derrotar el Madrid que Boca? Sí, ja sé que alguns direu que també es deia això del Liverpool abans de la Champions d’aquest any i….bé, deixem-ho córrer, Boca és més que un club…

Un petit consell per acabar, si veieu la final us recomano que la veieu amb seguidors de Boca o de River per passar una estona divertida i molt molt futbolera. I si pot ser amb retransmissió de locutors argentins, ho brodareu.

A Barcelona podreu veure el partit amb aficionats xeneizes de Boca al Grizzly 72 Sports Bar (Gran Via 586) i amb els “gaginas” de River al bar Dixi 724 (carrer Pallars 115).

A l’àrea de Washington DC, la Peña de Boca Juniors en Washington D.C. @BocaJuniosWDC  ho veurà al Bar Bao, 3100 Clarendon Blvd, Arlington, Virginia i la Filial River Washington DC @RiverWashington al Summers Restaurant, 1520 N Courthouse Rd, Arlington, VA 22201

Dale dale dale-dale Bo!!

Dins la Bombonera
Dins la Bombonera

Bonus track: “Cargadas” de Xeneizes a Gallinas:

A los de River les dicen” GALLINAS ESTERILES”: porque no saben lo que es poner HUEVOS

Saben como le dicen a River?? Papa Noel…Porque se viste de rojo y blanco y ademas no existe

Como le dicen a River? Mentón: porque está debajo de Boca

A las gallinas les dicen “ataque al higado” – Por que la Bombonera siempre les cae mal.

A las gallinas les dicen:” CARAMELO MASTICABLE” Por que en la Boca aguantan muy poco

¿Cómo le dicen a River? Alcohólicos anónimos: porque cada vez están más lejos de la copa

A River le dicen trineo de Papa Noel…
Adelante los perros, en el medio de madera y atrás los regalos

 

If you want to share / Si voleu compartir:
RSS
Follow by Email
Facebook
Google+
Twitter
Whatsapp

2 Replies to “Dale, dale, dale-dale BO!”

  1. Me parece un artículo estupendo Joan, con la óptica clara del aficionado a Boca pero sin perder la visión del analista. Decirte que soy hincha de River, Francescoli tiene la culpa y Boca me trae a la memoria a Maradona ( cada año más insoportable el personaje como bien apuntas ) , Palermo, o la tristeza de Riquelme, eso sí, no hace falta que te diga que en el 2000 fui más de Boca que nadie por motivos obvios que me hicieron finalmente muy feliz jajaja.

    En mi paso por Buenos Aires mi visita fue al Monumental aunque también pasee por el barrio humilde de Boca, muy especial y que merece un buen paseo.

    Me he reido mucho con las cargadas, te ánimo a seguir con tus comentarios……por cierto leí el de Johnny Marr , , me he animado a escucharlo, no tenía ni idea de que aún le daba a la guitarra .

    Un Abrazo !

    1. Muchas gracias por tu comentario y aportaciones Pedro, como siempre muy acertados.
      Fuera de nuestra ciudad, las circunstancias por las que nos hacemos aficionados o hinchas de otros clubs son muy personales. Cuando fui a Argentina la primera vez había la opción de ir a la Bombonera, me contaron sobre su mística y le pillé simpatía. Eso no quita que me queda el ir al Monumental y vivir una experiencia allí, que seguro que será fascinante.

      Seguiré escribiendo cuando pueda. Fíjate que hasta hoy no pude responder a tu comentario. Me alegra que mis posts aporten alguna cosa, a mi me aporta mucho, pasármelo bien unos buenos ratos.

      Un abrazo!!

Leave a Reply to LESTAT Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.